La directora general de Turisme, Marta Domènech i Tomàs, explicarà el pròxim divendres, 12 de juliol, a les 11 h les noves rutes turístiques pensades pel públic familiar que conviden a descobrir les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa mitjançant les matemàtiques.

L’acte de presentació tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya i comptarà amb la participació de l’estudiant de Matemàtiques i creador dels itineraris, Nicolás Atanes Santos; la matemàtica Eva Miranda Galcerán; el responsable de Promoció i Comercialització de les oficines de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Pablo Ortega Novillo; i el responsable de Comunicació de la divisió educativa de Casio (empresa col·laboradora del projecte), Eloy Bernal Arellano.

El cronograma de la jornada serà:

Este próximo jueves, 4 de julio de 2024, el estudiante Domingo Martínez Verdú defenderá su tesis doctoral en el salón de Actos de la Facultad de Matemáticas, a las 10:00. El alumno ha estudiado la figura matemática de Benito Bails (1731-1797) y su contribución a la modernización matemática en la España de la Ilustración. El título de su tesis doctoral es "Significado de la contribución matemática de Benito Bails (1731-1797) en la España del siglo XVIII". La tesis doctoral ha sido codirigida por Maria Rosa Massa Esteve (Universidad Politécnica de Cataluña) y Antonio Linero Bas (Universidad de Murcia).

Un vèrtex v d'un graf connex G es diu que és un vèrtex límit de G si, per a algun altre vèrtex u de G, cap veí de v està més lluny d'u que v. El límit ∂(G) de G és el conjunt de tots els seus vèrtexs límit. La matriu de distàncies DG d'un graf G = ([n], E) és la matriu quadrada d'ordre n, tal que per a cada i, j ∈ [n], [DˆG]ij = dG(i, j). La matriu de distàncies límit DˆG de G és la matriu quadrada d'ordre κ, sent κ l'ordre de ∂(G), tal que per a cada i, j ∈ ∂(G), [DˆG]ij = dG(i, j). Donada una matriu quadrada B d'ordre n, mostrem sota quines condicions B és la matriu de distàncies DT d'un arbre T. Donada una matriu quadrada Bˆ d'ordre κ, provem sota quines condicions Bˆ és la matriu de distàncies DˆT del conjunt de fulles d'un arbre T, que és precisament el seu límit. Mostrem que si G és un arbre o un graf unicíclic, aleshores G està determinat únicament per la matriu de distàncies DˆG del límit de G i també conjecturem que aquesta afirmació és vàlida per a cada graf connex G, sempre que tant l'ordre n com el límit (i per tant també la seva matriu de distàncies) de G estiguin prefixats.

El proper dimecres 22 de maig, desprès de la conferència de l'IMTech, torna a la FME el seminari interuniversitari SIMBa. Aquest seminari, adreçat a joves matemàtics i impulsat per la UPC i BGSMath, entre d'altres, ofereix una xerrada cada dues setmanes, normalment per part d'un doctorand, dirigida a altres doctorands i a estudiants de grau i màster. En podeu trobar més informació a https://www.ub.edu/simba/en

Abstract:

Considerem un problema molt important en el camp de la mecànica celeste, anomenat el problema restrictiu pla circular dels tres cossos. En aquesta configuració, examinem com un objecte petit i sense massa es mou sota la influència gravitacional de dos cossos més grans, els quals orbiten entre ells en trajectòries circulars al voltant d'un centre comú.

Quan abordem aquest problema en el marc matemàtic adequat, descobrim que està governat pel que es coneix com a dinàmica hamiltoniana, el que essencialment significa que l'energia es conserva. Aquesta energia sovint es coneix com a constant de Jacobi.

Per al nostre interès, ens centrarem en les anomenades òrbites d'ejecció-col·lisió. Aquestes són trajectòries on l'objecte petit comença a prop d'un dels cossos més grans, és llançat a l'espai durant un temps i després torna a xocar amb ell.

Explorarem com podem crear aquestes òrbites, especialment quan les masses implicades són realment desiguals. Introduirem alguns conceptes matemàtics, com els variats estables i inestables, que ens ajuden a comprendre on es troben aquestes òrbites. Essencialment, mostrarem que, sota certes condicions, hi ha punts on les trajectòries d'aquestes òrbites s'intersecten d'una manera particular, conduint a diferents tipus de comportament.

L'objectiu d'aquest taller és presentar tres sèries de conferències sobre els següents temes:

• Difeomorfismes parcialment hiperbòlics i accions de grup, a càrrec de Danijela Damjanovic (KTH) i Amie Wilkinson (University of Chicago).
• Mètodes geomètrics en la difusió d'Arnold: resultats antics i nous, a càrrec de Tere Seara (Universitat Politècnica de Catalunya).
• Classes de conjugació de mapes analítics reals, a càrrec de Sebastian Van Strien (Imperial College).

El taller està destinat a estudiants de màster, doctorands i postdoctorats.

La professora Tere Martínez-Seara és una de les tres investigadores que donaran cursos avançats en Sistemes Dynamics.

Trobareu més informació a:

https://www.kth.se/en/2.28744/konferenser/stockholm-master-class-in-dynamical-systems-1.1307163

Els propers 21 i 22 de març la UPC acollirà el Transnational Meeting del projecte europeu ERASMUS+ Gate2Math: Open multilingual smart library for mathematical resources supporting efficient learning.

Al projecte hi participen els professors:

• • Carles Serrat (IP)
  • Montserrat Bruguera
  • Jordi Guàrdia del Dept de Matemàtiques (MAT)
  • Rosa Estela i Xavier Marcote del Dept d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA).

Les sessions es realitzaran a l'EPSEB, l'ETSCCPB i l'FME.

Per a més informació consulteu la web del projecte a https://gate2math.eu.

El Miniworkhop Current trends in Symplectic Geometry reunirà experts en l'àrea, amb conferències de

• Urs Frauenfelder (Augsburg Univ)

• Sonja Hohloch (Antwerp Univ)

• Marta Mazzocco (Birmingham Univ)

• Tom Mestdag (Antwerp Univ)

• Cédric Oms (BCAM)

• Federica Pasquotto (Leiden Univ)

Les conferències tindran lloc a la Sala d'Actes de la FME i a l'aula 101 de la FME.

Més informació https://sites.google.com/upc.edu/currenttrendssg/main-page

En aquesta tesi s'ha desenvolupat un sistema computacional basat en aprenentatge profund, que permet el reconeixement automàtic de diferents tipus de les cèl·lules de la sang a partir de les característiques morfològiques visualitzades en imatges de microscopi. El model inclou la generació artificial d'imatges, la normalització digital de la tinció i la classificació automàtica. El sistema s'ha validat amb pacients amb malalties com ara leucèmies, limfomes i infeccions.